Dia de la Marmota educativa
L’article “Dia de la marmota educativa” de Cèlia Solà Rodríguez (@celiahvit) va ser publicat originalment a L’Eco de Ribes/Sitges el 4 d’agost del 2023.
Dia de la Marmota educativa
Les necessitats de l’educació actual a Sant Pere de Ribes representen el vincle essencial per establir una xarxa cohesionada entre l’entorn social, els centres educatius i l’Ajuntament. Aquí es troba el cas de la Llar d’Infants Els Tres Pins que, en els últims mesos, ha estat activament advocant per millores educatives fonamentals (la parella educativa, l’augment salarial i les millores dels drets laborals per al personal docent i no docent) i per una educació inclusiva i de qualitat enel primer graó educatiu dels més petits del municipi.
Amb aquestes idees han solicitat repetidament reunions per establir un diàleg actiu amb l’Ajuntament. Malauradament, tot ha caigut en sac buit. Una acció decebedora, ja que la seva col·laboració és imprescindible per abordar les qüestions educatives que afecten el municipi. A més, així no es poden trobar solucions per acobrir totes les necessitats emocionals i assistencials, inclent-hi les Necessitats Educatives Especials (NEE), dins d’unes ràtios excessovament elevades (una educadora encarregada de fins a 8 infants de 0 a 1 any, 13 infants d’1 a 2 anys i 20 infants de 2 a 3 anys). Trets que posen en perill l’atenció individualitzada i la qualitat de l’experiència educativa.
El govern argumenta que ja ha ofert ajudes, però això no resol el problema de fons.
Tot i això, en el ple ordinari del 25 de julio, es va fer evident el posicionament de la denominada “majoria necessària“, que venia d’augmentar per enèssima vegada el cost del Govern i que no va veure contradicció en argumentar que, en canvi, per a la resta de departaments no hi ha recursos. Allà les treballadores i l’AFA van acudir amb cartells per reivindicar les seves demandes, a més de la moció presentada amb el suport de l’oposició. El Govern es defensa argumentant que ja han ofert ajudes (com el suport cada dues auls, en comptes de cada tres), però aquesta posició no resol el problema de fons. El que realment es necessita és una revisió completa dels decrets antiquats i, més important encara, una voluntat activa d’interactuar amb el Departament d’Ensenyament. L’Ajuntament ha de sortir de les seves parets municipals per col·laborar amb la resta de la societat i regular la normativa educativa municipal.
Com es va poder observar, van presentar un discurs que és insuficient amb la realitat socieducativa del municipi. La seva intervenció es va centrar a dir què fan a la resta del Garraf, sense aportar una autocrítica constructiva envers l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. D’aquí sorgeixen preguntes sobre per què les llars d’infants encara no s’han municipalitzat, malgrat que des del 2015 se n’ha demanat la gestió pública. O esbrinar com fer que aquest servei sigui gratuït per a les familíes i que, al mateix temps, ofereixi una educació de qualitat per a tots els infants. Són qüestions sense resposta clara i resten com a retòriques davant del silenci.
De veritat que, en matèria educativa, aquest és el llegat que es vol deixar? Hem de considerar com aquest enfocament pot condicionar negativament els cicles educatius posteriors. Com a docents, ens correspon lluitar per una educació de qualitat, però preguem d’ajuda (sort que dins de l’Ajuntament hi ha mestres…). Sense això, viurem en un Dia de la Marmota educativa i persistent en el temps. És descoratjador veure que la situació no canvia i semblen repetir-se els mateixos problemes sense cap avanç, dins d’un bucle de desídia que perdura en el temps i que no proporciona un canvi real per garantir una educació de qualitat i un reconeixement per a totes les treballadores que contribueixen en el futur del mateix municipi.
Cèlia Solà Rodríguez
Investigadora Predoctoral en Teatre i Literatura Española i professora.